1. Lullaby (L’alienat)
NON-NON, cor meu, somnia.
Si vols, plora una mica,
jo et faré companyia.
No tinguis por. Oblida.
Acluca els ulls a mida
que jo els acluqui. Vine.
Cor meu, infant, medita,
amb aquell meditar de pluja fina
de l'hora de la mort.
La son et crida. Vine.
Non-non, cor meu, somnia.
2. Cançó de la noia que habita el cor (L’aprenent de poeta)
GUAREIX l'amor:
noia blanca.
Viu vora el cor,
sota casa.
Salta del llit;
va descalça.
Vetlla el seu si
per la cambra.
Cel aturat;
la font raja.
És el seu plor
o era l'aigua?
No sap ningú
si cremava:
sortia fum
vora casa.
Es cala foc;
veig la flama.
Ai, el meu cor
que s'abrasa!
3. Mirall (L’alienat)
AIRE aturat
al meu voltant
com per encant.
Doble o meitat?
Deïficat
devinc, davant
del meu semblant
sense pecat.
Si resto així,
qui serà qui?
¿I si me'n vaig,
què esdevindrà
el meu germà
si no el perfaig?
4. Paraules (cerquen música) (L’alienat)
SILENCIS, inicis, aigües.
No hi ha, a la matinada,
cap primavera sense aire.
Les fulles de les paraules
cauen, arremolinant-se,
de la meva boca baixa.
Silencis, inicis, aigües.
El vent demana una flama
i polsa els dits de la flauta.
Paraules encar, paraules;
cada vegada més blanques,
cada vegada més aire,
cada vegada més altes.
5. Vi dolç (L’alienat)
BACUS beuria
la poesia
en aquest vas.
Somric suara
veient sa cara,
veient-li el nas.
M'identifico
-cara de mico-
en el seu cas
i paladejo.
Però sedejo
dolçors de jaç.
6. La cançó més banal (Ròssec)
CANTAREM la cançó més banal,
si en som capaços, si en som capaços.
La que ens llevi l'enuig i tot mal,
si en som capaços.
Té una piga al mugró Josefina.
(No en som capaços, no en som capaços.)
Són les cinc, i la llum ja declina;
no en som capaços.
A pleret el bell somni, a pleret;
ara, no gaire; ara, no gaire.
A l'hivern, amb el vent, fa més fred;
ara, no gaire.
Compta els llums, que la nit ja s'acaba;
no hi miris massa, no hi miris massa.
Si me'n vaig és que jo me n'anava.
No hi miris massa.
Ens esperen llençol i coixí,
i això s'acaba, i això s'acaba.
És avui que demà serà ahir,
i això s'acaba.
La faldilla et curteja una mica,
ai, Josefina; ai, Josefina !
Si t'enfades, l'amor s'embolica,
ai, Josefina!