SONGS LYRICS
To read the lyrics, click on the titles or the text. If you want more information about the authors and the works, click Read+
NOTICE: The English translations are literal to aid understanding of the text, but they are not singable or literary versions.
Poems from the Catalan Golden Age.
I composed these songs in 2014, based on previous sketches. The melodies have a Renaissance air and the accompaniment dialogues with piano resources and complex harmonies. The lyrics are subtly erotic.
1. ABILLAT ME TROBARÀS…
Anònim segle XVI
Abillat me trobaràs,
gentil Joana,
del carbó que n’he venut
esta setmana.
Abillat me trobaràs,
amb un giponet de gas,
gentil Joana,
del carbó que n’he venut
esta setmana.
2. QUAN VE A LA NIT…
Anònim segle XVI
Quan ve a la nit
los aucells reposen;
no ho fan los meus ulls,
que dormir no poden;
viuen en tristura
fins al dia clar.
Doncs, galant donzella,
per què em feu penar?
3. NO PUC DORMIR SOLETA, NO…
Anònim segle XV
No puc dormir soleta, no.
Què em faré, llassa,
si no mi’s passa?
Tant mi turmenta l’amor!
Ai, amic, mon dolç amic!
Somiat vos he esta nit.
Què em faré, llassa?*
Somiat vos he esta nit
que us tenia en mon llit.
Què em faré, llassa?
Ai, amat, mon dolç amat!
Anit vos he somiat.
Què em faré, llassa?
Anit vos he somiat
que us tenia en mon braç.
Què em faré, llassa?
*llassa= desgraciada
4. SI EM LLEVÍ DE BON MATÍ…
Pere Serafí, Barcelona segle XVI
Si em lleví de bon matí
i aní-me’n tota soleta,
i entrí-me’n dins mon jardí
- de matinet,
l’aire dolcet la fa rira riret -
per collir la violeta.
Ai, llasseta!, què faré
ni què diré?
Valga’m Déu que estic dolenta!
L’amor és que m’aturmenta!
A mon dolç amat trobí
adormit sobre l’herbeta.
Despertà’s dient així
- de matinet,
l’aire dolcet la fa rira riret - :
si vull ésser sa amieta.
Ai, llasseta!, què faré
ni què diré?
Valga’m Déu que estic dolenta!
L’amor és que m’aturmenta!
Jo li’n respongué que sí,
mas que no fos sentideta.
Ai!, que tant pler mai prenguí
- de matinet,
l’aire dolcet la fa rira riret - :
que restí consoladeta.
Ai, llasseta!, què faré
ni què diré?
Valga’m Déu que estic dolenta!
L’amor és que m’aturmenta!
Sorra als dits is a cycle of eight very short songs based on texts by Marina Rodríguez that play with words or with seemingly inconsequential situations. The brevity, far from what one might think, adds difficulty to the interpretation.
1.UNA BOLA
que ve sola,
és una trola!
2.M’AGRADA mastegar
sobretot si és bo el menjar
3.DEMÀ em compro una llibreta
m’ha renyat la senyoreta,
tots els fulls eren gastats
i els gargots ben barrejats.
4.RENTA ROBA
renta roba,
cuita, corre
fuig sola
ràpid, torna
se’m tira a sobre.
5.QUIN ESGLAI!
rar soroll
no hi és mai.
Quina por!
fantasma
al cantó?
Ja és aquí,
s’acosta.
Quina mena
d’hoste!
Córre, vés
no puc més,
però què veig?
Llençol cap,
blanc tampoc,
és el gat!
6.HI ANIRÉ?
que vindràs?
Hi aniràs?
que vindré?
Hi anirem?
que hi serem?
7.MOLTA, MOLTA SET
Tot enlluernador
el barret caigut
jo horitzontal
sorra als dits
silenci absolut
i molta, molta set.
8.PRESA, tens pressa?
jo sí que en tinc per menjar-te.
Joan Vinyoli (Barcelona, 1914 – 1984)
Albada is a beautiful poem by Joan Vinyoli that talks about inner pain.
Oh, que jo mai no pugui ser
lliure del tot i matiner
per ajuntar-me al cant
de les aloses, que flueix
en l’aire pur, lloant!
Una son trista m’enfosqueix
el pensament
i em pesa el cor quan s’estremeix
tot el vivent.
Ah, mentre el dia puja en calma
i escalf daurat omple el matí,
encara sóc com una balma
freda on regolfa un permanent sofrir!
Tres Tris is another cycle of three short songs based on texts by Marina Rodríguez that I composed in the late 80s. The title refers to intrascendence, to the narrative play of almost surrealistic situations.
I. Qui ve a cavall?
Qui ve a cavall?
Un rei medieval.
Ara desplega unes ales
i s’enlaira fins les teulades.
Per veure’l millor
pujo amb l’ascensor.
On és , ha marxat!
Aixeco el cap,
riu dalt del terrat.
II. Una pilota de colors
Una pilota de colors
gairebé els té tots.
Una pala i una galleda.
I a sobre la tovallola
un nen fa ganyotes.
Sí, fill meu,
la mar salada.
III. No badis
Adonant-me al carrer
d’un fum diferent,
vaig observar amatent:
era espès i calent.
Es bellugava i no feia vent.
Fuetejava endimoniadament.
Fins que es va anar separant, concretant.
Apareixien una mena de mots
-hagués dit que s’entenien tots-
Creixien, canviaven, es combinaven.
I finalment, triomfant,
va esclatar la frase cabdal:
NO BADIS!
Tradicional
The popular or traditional song has been a reference for many composers, whether as thematic inspiration for new works or as a basis for personal harmonization. In this sense, it is no different from the idea of setting poetry to music.
1.Si tu te fas la lluna
Si tu te fas la lluna
la lluna del cel blau
jo me faré el núvol
i et vendré a tapar.
Si tu te fas el núvol
i me vens a tapar,
jo me faré l'arena,
l'arena de la mar.
Si tu te fas l'arena,
l'arena de la mar,
jo me faré les ones
i et vendré a besar.
(...)
Si tu t'has de fer frare
per venir-me a confessar,
val més que mos casem,
i hem acabat de penar.
2.Som menjat tronges
Som menjat tronges,
pomes, peres i codonys
llimones de Sant Jeroni,
síndries i melons,
pomes, pometes dolces
i codonyets,
mostatxins* i coses fines,
rém,** panses i pa torrat, sí.
*mostatxins=pasta fina que fan els sucrers
**Rém= raïm
3.La ginjaringeta
Per Cotaina vaig passar
figueral de cada banda
i a la ginjaringeta,
figueral de cada banda
a la ginjarinjó
jo geta a la ginjarinjó.
4.Els llagosts
Vamos gent de Ciutadella, (bis)
vamos a matar llagosts;
vamos, vamos, 'nem-hi tots
que sa cosa s'atropella.
Per forats i foradins (bis)
s'hi enfonyen es llagosts
vamos, vamos, 'nem-hi tots
que més tost se fan endins.
Vamos gent de Ciutadella, (bis)
vamos a matar llagosts;
vamos, ja i anem-hi tots
que sa plaga ens atropella.
Es llagosts de Ciutadella (bis)
diuen que es mengen es blat,
i es senyors ja l'han pujat
a vint-i-sis sa barcella.*
(...)
*barcella=mesura de gra.
Sor Juana Inés de la Cruz (1651-1659)
Reading some poems by the Mexican poet Juana Inés de la Cruz struck me with its baroque language and also with its profound content expressed through allegories. It suggested melodic ideas and not-so-intricate accompaniments that directly support the words.
VERDE EMBELESO
Verde embeleso de la vida humana
loca esperanza, frenesí dorado,
sueño de los despiertos intrincado,
como de sueños, de tesoros vana;
alma del mundo, senectud lozana,
decrépito verdor imaginado;
el hoy de los dichosos esperado,
y de los desdichados el mañana:
sigan tu sombra en busca de tu día
los que, con verdes vidrios por anteojos,
todo lo ven pintado a su deseo;
que yo, más cuerda en la fortuna mía,
tengo en entrambas manos ambos ojos
y solamente lo que toco veo.
A UNA ROSA
Rosa divina, que en gentil cultura
eres con tu fragante sutileza
magisterio purpúreo de belleza,
enseñanza nevada a la hermosura.
Amago de la humana arquitectura,
ejemplo de la vana gentileza,
en cuyo ser unió naturaleza
la cuna alegre y triste sepultura.
¡Cuán altiva en tu pompa, presumida
soberbia, el riesgo de morir desdeñas,
y luego desmayada y encogida
de tu caduco ser das mustias señas!
Con que con docta muerte y necia vida,
viviendo engañas y muriendo enseñas.
Giacomo Leopardi (Recanati, 1798- Nàpols, 1837)
Reading Leopardi's verses caused me great emotion. His work explores and delves into the essence of the human condition.
L’INFINITO (Canti, XII)
Sempre caro mi fu quest’ermo colle,
e questa siepe, che da tanta parte
dell’ultimo orizzonte il guardo esclude.
Ma sedendo e mirando, interminati
spazi di là da quella, e sovrumani
silenzi, e profondissima quiete
io nel pensier mi fingo, ove per poco
il cor non si spaúra. E come il vento
odo stormir tra queste piante, io quello
infinito silenzio a questa voce
vo comparando: e mi sovvien l’eterno,
e le morte stagioni, e la presente
e viva, e il suon di lei. Così tra questa
immensità s’annega il pensier mio:
e il naufragar m’è dolce in questo mare.
Wilfred Owen (Oswestry, England, 1893 – Ors, France, 1918)
The Parable of the Old Men and the Young tells, in parodically biblical language, the story of the sacrifice of Isaac, Abram's son, with a fateful ending.
Parable of the Old men and the Young
So Abram rose, and clave the wood, and went,
And took the fire with him, and a knife.
And as they sojourned both of them together,
Isaac the first-born spake and said, My Father,
Behold the preparations, fire and iron,
But where the lamb for this burnt-offering?
Then Abram bound the youth with belts and straps,
And builded parapets and trenches there,
And stretchèd forth the knife to slay his son.
When lo! an angel called him out of heaven,
Saying, Lay not thy hand upon the lad,
Neither do anything to him. Behold,
A ram caught in a thicket by its horns;
Offer the Ram of Pride instead of him.
But the old man would not so, but slew his son,
And a half the seed of Europe, one by one.
Rainer Maria Rilke (Prague, 1875 – Montreux, 1926)
Sonnet XIX tell us of the power of music. Only song sanctifies and honors above the earth.
SONETT XIX
Wandelt sich rasch auch die Welt
wie Wolkengestalten,
alles Vollendete fällt
heim zum Uralten.
Über dem Wandel und Gang,
weiter und freier,
währt noch dein Vor-Gesang,
Gott mit der Leier.
Nicht sind die Leiden erkannt,
nicht ist die Liebe gelernt,
und was im Tod uns entfernt,
ist nicht entschleiert.
Einzig das Lied überm Land
heiligt und feiert.
Josep Palau i Fabre (Barcelona 1817-2008)
I met Josep Palau i Fabre in the early 1970s.
1. Lullaby (L’alienat)
NON-NON, cor meu, somnia.
Si vols, plora una mica,
jo et faré companyia.
No tinguis por. Oblida.
Acluca els ulls a mida
que jo els acluqui. Vine.
Cor meu, infant, medita,
amb aquell meditar de pluja fina
de l'hora de la mort.
La son et crida. Vine.
Non-non, cor meu, somnia.
2. Cançó de la noia que habita el cor (L’aprenent de poeta)
GUAREIX l'amor:
noia blanca.
Viu vora el cor,
sota casa.
Salta del llit;
va descalça.
Vetlla el seu si
per la cambra.
Cel aturat;
la font raja.
És el seu plor
o era l'aigua?
No sap ningú
si cremava:
sortia fum
vora casa.
Es cala foc;
veig la flama.
Ai, el meu cor
que s'abrasa!
3. Mirall (L’alienat)
AIRE aturat
al meu voltant
com per encant.
Doble o meitat?
Deïficat
devinc, davant
del meu semblant
sense pecat.
Si resto així,
qui serà qui?
¿I si me'n vaig,
què esdevindrà
el meu germà
si no el perfaig?
4. Paraules (cerquen música) (L’alienat)
SILENCIS, inicis, aigües.
No hi ha, a la matinada,
cap primavera sense aire.
Les fulles de les paraules
cauen, arremolinant-se,
de la meva boca baixa.
Silencis, inicis, aigües.
El vent demana una flama
i polsa els dits de la flauta.
Paraules encar, paraules;
cada vegada més blanques,
cada vegada més aire,
cada vegada més altes.
5. Vi dolç (L’alienat)
BACUS beuria
la poesia
en aquest vas.
Somric suara
veient sa cara,
veient-li el nas.
M'identifico
-cara de mico-
en el seu cas
i paladejo.
Però sedejo
dolçors de jaç.
6. La cançó més banal (Ròssec)
CANTAREM la cançó més banal,
si en som capaços, si en som capaços.
La que ens llevi l'enuig i tot mal,
si en som capaços.
Té una piga al mugró Josefina.
(No en som capaços, no en som capaços.)
Són les cinc, i la llum ja declina;
no en som capaços.
A pleret el bell somni, a pleret;
ara, no gaire; ara, no gaire.
A l'hivern, amb el vent, fa més fred;
ara, no gaire.
Compta els llums, que la nit ja s'acaba;
no hi miris massa, no hi miris massa.
Si me'n vaig és que jo me n'anava.
No hi miris massa.
Ens esperen llençol i coixí,
i això s'acaba, i això s'acaba.
És avui que demà serà ahir,
i això s'acaba.
La faldilla et curteja una mica,
ai, Josefina; ai, Josefina !
Si t'enfades, l'amor s'embolica,
ai, Josefina!
A trip to Vallderroures Castle inspired Marina to write a series of poems that I set to music. Dust was one of the first.
Encara hi ha pols.
Deixa-la, deixa-la.
Ha d’esborrar més senyals.
Deixa-la.
Demà n’hi haurà més,
n’hi haurà més.
Però s’hi ha d’estar,
i tapar i segellar.
Avui s’hi ha arribat.
Ja no s’endevinen les passes del gat.
Deixem-ho així, ben fi.
Com un tapís d’aire i de lli.
Després sí que podrem
escriure el que voldrem
i no veure els senyals
gravats per accident.