Wilfred Owen

Wilfred Owen (Oswestry, Anglaterra, 1893 – Ors, França, 1918)

El 1915, Owen es va allistar als Artists' Rifles de l’exèrcit britànic i aquell hivern va servir al Somme, el front occidental de la Primera Guerra Mundial. Va ser ferit i ingressat a l'Hospital Craiglochhart, Edimburg, on va conèixer el poeta Siegfried Sassoon, qui el va animar en l’escriptura. La major part de la seva millor poesia va ser escrita i polida durant la seva convalescència allà. Va retornar al front i va morir una setmana abans de la fi de la guerra als vint-i-cinc anys, després d'haver rebut la Creu Militar el mes anterior. La seva poesia és un clam a la inutilitat i l'horror de la guerra.

La Parable of the Old men and the Young narra, en un llenguatge paròdicament bíblic, la història del sacrifici d’Isaac, el fill d’Abram, però amb un final diferent a la Bíblia: el nen és sacrificat. És la crítica a una guerra absurda a través de la comparació de la mort del jove innocent en mans del seu pare amb l’holocaust de la meitat de la joventut d’Europa.

Aquesta cançó la vaig escriure per commemorar el centenari de l’inici de la Primera Guerra Mundial el 2015, però no va ser estrenada fins el 4 de novembre de 2021 per Montserrat Bertral i Raquel Portales a l’auditori Frederic Mompou de la SGAE de Barcelona.