Sor Juana Inés de la Cruz
La lectura d’alguns poemes de la poetessa mexicana Juana Inés de la Cruz em va copsar per el seu llenguatge barroc i també pel seu profund contingut expressat a través d’al·legories. Em va suggerir idees melòdiques i acompanyaments no tan intricats que donen suport a les paraules de manera directa.
La primera cançó, Verde embeleso, fa un viatge a l’interior. Prescindint dels vidres que deformen la visió de la realitat, la poetessa posa de relleu la falsa percepció del món a través de l'engany que suposen els filtres del propi desig. La vida humana és plena de falses esperances, de desitjos que, com en els somnis, estan buits. La felicitat d’un moment esdevé desgràcia després per qui persegueix l'ombra en lloc de la realitat. “Tengo en entrambas manos ambos ojos”, només crec el que toco. Aquesta cançó està dedicada a Jèssica Roig.
La segona, A una rosa, ens parla de l’aparença i la fugacitat de la bellesa amb una metàfora amb la rosa. La bellesa de la rosa representa l'essència humana, que uneix la joia de la joventut amb la tristesa de la mort. Una joventut altiva i orgullosa inconscient de la seva caducitat irremeiable. Està dedicada a Marta Rodrigo.
