Josep Palau i Fabre

Josep Palau i Fabre (Barcelona 1817-2008)

Aquest quadern recull sis poemes del llibre homònim de Josep Palau i Fabre: Lullaby, Cançó de la noia que habita el cor, Mirall, Paraules, Vi dolç i La cançó més banal.

Vaig conèixer Josep Palau i Fabre a principis de la dècada dels anys 70 del segle passat. Els estiu els passava a la casa familiar de Vilamaniscle, al Alt Empordà, i solíem anar a la platja de Grifeu de Llançà. Allí els meus pares van fer coneixença amb el poeta que tenia una casa en front del mar. Sovint tenien converses lleugeres sobre el temps, la platja o, a vegades, sobre art i sobre Picasso, la gran especialitat de Palau i Fabre. Per aquelles dates vaig adquirir una edició, encara censurada, del seu poemari i, animat per coneixement personal, vaig tenir-lo com a llibre de capçalera. A finals del la mateixa dècada o a principis dels 80 vaig intentar compondre alguna cançó, però no seria fins a 1985 quan acabaria la primera, la Cançó de la noia que habita el cor. Vaig continuar amb Lullaby y posteriorment van anar apareixent les altres.

Amb en Josep Palau vaig tenir diverses trobades i converses. Una d’elles va ser l’audició privada que li vam oferir al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, just davant del seu pis del carrer Bruc-València. El baríton Miquel Peralta i la pianista Marina Rodríguez Brià li van interpretar quatre cançons, després de les quals em va signar una amable dedicatòria en un exemplar del seu llibre. En una de les converses em manifestà que la seva poesia buscava especialment la musicalitat i que les meves versions encaixaven plenament en la seva concepció. Fos o no un compliment, la seva opinió em va omplir de satisfacció.

Palau i Fabre era una personalitat complexa, de gran saviesa literària i amb una experiència vital i personal molt plena, també d’aspectes foscos. Coincideixo força amb la seva asseveració sobre els sues propis poemes: “Poemes de l’Alquimista: és a dir, poesia entesa no com un fi en ella mateixa, sinó com un mitjà d’exploració, o d’experimentació, com per d’altres ho poden ser el microscopi o la música”. Per a mi, la composició té també aquest valor. (Tal vegada per aquest no he lluitat gaire per donar a conèixer la meva obra).