Els textos de des tres primeres cançons del recull són d'autoria anònima i es corresponen a finals del segle XV i principis del XVI. La quarta cançó és de Pere Serafí. A partir d'aquestes dates, la poesia catalana començarà a declinar a causa de la creixent influència del castellà.

Les quatre cançons tenen el denominador comú del flirteig amorós, les dues primeres des del punt de vista d'un narrador masculí i les altres dues de la dona.

1. Abillat me trobaràs... (segle XVI)

"Abillat met trobaràs, amb un giponet de gas". El jove explica a la seva estimada que el trobarà amb el cos només cobert amb la pols del carbó que ha venut durant la setmana. 

2. Quan ve a la nit... (segle XVI)

"Doncs, galant donzella, per què em feu penar?" Un jove enamorat evoca la seva estimada i lamenta la seva displicència.

3.  No puc dormir soleta... (segle XV)

"Somiat vos he esta nit que us tenia en mon llit[...] que us tenia en mon braç". Una donzella es lamenta i expressa el seu desig d'allitar-se amb el seu estimat.

Pere Serafí (Xipre?,1505/1510- Barcelona,1567)

Conegut com "Lo Grec", és un dels últims poetes destacats del Renaixement català. Escriu poesia amorosa i moral, influït per les formes italianes i el petrarquisme. Va reivindicar l’ús del català en la poesia en un moment en què el castellà començava a imposar-se. També va ser un reconegut pintor.

Si em lleví de bon matí , la quarta cançó, és un poema de marcat accent eròtic narrat des del punt de vista d'una jove que expressa el seu amor i suggereix la seducció i la culminació del seu desig amorós. Diverses figures poètiques fan referència al desig carnal:

"Aní-me’n tota soleta, i entri-me’n dins mon jardí", metàfora del cos femení o de la "penetració" iniciàtica de la sexualitat.

"Per collir la violeta", símbol de la discreció o de l'amor secret.

"Si vull ésser sa amieta", la invitació a l'amor.

"Jo li’n respongué que sí", acceptació de la seducció.

"tant pler mai prenguí... que restí consoladeta", culminació de l'acte carnal.